A RocaSalvatella acompanyem el desenvolupament estratègic i de negoci d’empreses i institucions aplicant les lògiques digitals de les xarxes socials. L’aplicació d’aquestes noves formes de generar i difondre la informació i de configurar nous models relacionals, estan modificant tant la relació amb els mercats com la gestió del coneixement intern.

Som un despatx de consultoria estratègica focalitzat en les noves lògiques de les xarxes i Internet. Treballem per a empreses i institucions en la definició de la seva estratègia a la xarxa, la identificació i monitorització del seu entorn digital, el foment de les lògiques col.laboratives, la definició dels seus protocols d’actuació en la xarxa, el desenvolupament d’habilitats digitals, i un etcètera que sempre posa l’accent abans en les persones que en la tecnologia.

Gràcies a la confiança dels nostres clients i als seus projectes apassionants i reptadors seguim creixent i necessitem incorporar al nostre equip, professionals amb experiència en consultoria, direcció de projectes i relació amb client.

Busquem persones habituades a les lògiques digitals, coneixedores d’Internet i del seu poder de transformació d’organitzacions i mercats. Persones amb capacitat per liderar projectes i aportar solucions de valor al client, compromeses, i, molt especialment, optimistes i capaços de compartir coneixement i desenvolupar equips de treball.

Oferim un entorn de treball altament motivador, desenvolupament professional i personal, contractació estable i condicions econòmiques competitives.

Si t’ha semblat una proposta interessant, omple aquest formulari (si vols deixa un comentari a post, però si us plau no deixis d’omplir el formulari).

Que la humanitat es pugui expressar en format digital –sigui text, vídeo o audio, per la sola combinació d’uns i zeros– és una fita només comparable a la roda, l’escriptura o la domesticació de les espècies. I un dels éxits del segle XX no haurà estat la informàtica sino haver posat a l’abast de la gran majoria de la població la capacitat de generar i reproduïr continguts en format digital. La digitalització ha fet possible que fem més de 1000 fotos cada cop que viatgem, que tinguem milers de cançons en un dispositiu de butxaca, que emmagatzemem desenes de milers de missatges a la nostra bústia…

Allò digital va substituint de manera inexorable tot allò analògic que ens envolta. Els vinils analògics i rodons amb dotze cançons varen ser substituits per CD’s digitals i rodons també amb dotze cançons. Els vídeos VHS es varen susbtituir per DVD’s. Les màquines d’escriure per processadors de textos. La TDT substitueix la televisió analògica, els eBooks volen substituir els llibres de paper i a les escoles es substitueixen les pissarres per pissarres digitals. Hi ha restaurants on prenen nota de la nostra comanda amb un dispositiu digital i no pas en un bloc. Cada cop paguem més coses amb diner electrònic enlloc de fer servir diner en efectiu. Tots els sectors d’activitat, sense excepció, estan sotmesos a processos de substitució cap al fet digital, que en la seva primera fase sempre consisteix en una substitució, que encara no té perquè implicar cap reinvenció ni ruptura.

L’Índex de Digitalització (ID) és un paràmetre subjectiu que fem servir a RocaSalvatella per expressar el nivell d’adopció del fet digital per part d’una persona, un gremi, una empresa, un sector, una regió o un país. Els arquitectes ja necessiten un ID més aviat alt per fer bé la seva feina, però no així els encofradors, paletes i guixaires, cosa que ens porta a pensar en un baix ID general per al sector de la construcció. La banca comença a tenir un ID alt, igual que la medicina, mentre que la música el té ja altíssim: tot el seu entorn –autors, productors, distribuidors i consumidors–desenvolupen la seva activitat preferentment en format digital.

Aquest procés de substitució cap el fet digital acostuma a estar liderat pels propis actors de cada sector. En el cas de la música, varen ser les pròpies discogràfiques les que varen impulsar el procés de digitalització. Però quan tot l’entorn d’un sector assoleix ja unes quotes altes de digitalització, un ID alt, es produeix una innovació disruptiva que l’altera d’una manera radical, redefinint la proposta de valor, el model de negoci i a vegades fins i tot l’existència dels propis actors tradicionals que varen iniciar el procés de digitalització. En el cas de la música, probablement qui va decidir substituir els vinils per CD’s no va imaginar que la digitalització implicaria que el negoci deixés de consistir en vendre cançons. És molt difícil que el propi actor d’un sector pugui imaginar com serà el seu ofici després d’un procés de digitalització, i potser és per això que Flickr no va ser inventat per Kodak, o que Napster no fos una idea de la CBS. El fet digital provoca transformacions liderades pels agentes tradicionals, però acaba provocant disrupcions que neixen sota l’impuls de nous actors.

Hi ha sectors que ja presenten un ID alt, cosa que els converteix en ferms candidats a la imminent arribada d’un nou actor amb una proposta disruptiva. Les editorials, els diaris, les cadenes de ràdio i televisió, les empreses de selecció de personal, els corredors d’assegurances… són sectors d’alt ID candidats a una innovació disruptiva que segurament no vindrà de cap dels seus líders actuals. Però el problema el tenim en aquells sectors molt regulats, com la banca, la medicina o l’educació, amb uns marcs legals que fan molt difícil l’aparició de nous actors sense els quals el veritable impuls del fet digital es retrassarà molt, fins i tot massa.

La digitalització dels sectors és una oportunitat per al redisseny i la reconceptualització, però suposa un esforç que difícilment assumeixen els ja acomodats en una posició de lideratge. Alts nivells d’ID acostumen a ser el preludi de l’aparició de nous actors amb propostes disruptives més adaptades, amb més eficàcia… més digitals.

Internet creix. Creix en moltes coses però sobretot en volum d’informació. Cada vegada hi ha més informació i cada vegada hi ha més desordre, més caos. Els cercadors com Google o Yahoo intenten esmenar aquesta deficiència (que té la web per definició) i ens intenten ajudar a trobar la informació que necessitem de la manera més eficient possible.

Sens dubte que la web semàntica ens ajudarà que aquest procés de trobar el que un busca sigui un procés una mica més natural. Però hi ha una cosa que es troba a faltar, alguna cosa encara més important. Poder gaudir d’internet com un autèntic sistema emergent (com bé diu Steven Johnson).

Un sistema emergent com per exemple el que configuren les formigues capaces de crear colònies “intel·ligents” que s’autorregulan segons les seves necessitats. Es tracta d’un sistema ascendent i descentralitzat, que busca extreure intel·ligència de la base i que desenvolupa comportaments emergents per adaptar-se al medi.

En la web és necessari un sistema emergent que sigui capaç d’interpretar patrons i que pugui ordenar la informació d’una manera lògica a partir del nostre propi comportament. Amazon ha sabut molt bé adaptar aquest concepte a les recomanacions de compra. També podem veure altres intents de crear aquest ordre del caos en sistemes com el de “Llocs relacionats” de cercadors com Google o Alexa, o el de “Feeds Recomendados” de Google Reader. I també veiem sorgir grans exemples de l’aplicació de les lleis de l’emergència com Partigi o GetGlue.

Perquè un sistema emergent funcioni bé ha de tenir molta informació. Aquest sistema emergent que (la qual cosa es pot esperar) serà internet haurà de manejar volums d’informació encara més grans que els que ara maneja (recordem que la informació a internet es duplica cada 6 mesos) i perquè aquesta informació sigui significativa haurà de manejar aquesta informació a nivell local més que global. Un sistema que ens hauria d’ajudar a trobar la informació estudiant el nostre patró de comportament a internet aplicant-lo a altres patrons de persones afins no només quant a interessos sinó quant a distància, tant emocional (amics) com a geogràfica. Un sistema, d’alguna forma, “intel·ligent”.

Es tracta d’aplicar la lògica d’altres sistemes emergents com el de les formigues, els tèrmits o les abelles. Sí, està clar que no som formigues però estaria bé recordar una cita de l’autor que va crear  el concepte de la “Llarga cua” respecte a l’aparició dels blocs, Chris Anderson:

“Les formigues tenen megàfons. Què estan dient? “

Potser sigui hora de fer més eficient la web, d’ordenar la informació per poder trobar millor el que es busca, per saber què estan dient les formigues que més ens interessi en cada moment i a cada un de nosaltres.

El fútbol està desplaçant la política. Mobilitza més gent i desperta més passions, els seus protagonistes assoleixen la categoria d’herois o de malvats amb molta més contundència, ocupa més espai als mitjans i fins i tot té la seva pròpia premsa especialitzada. Cada cop són més els que es senten identificats i pertanyents a un club abans que a un partit, i fins i tot el nostre estat d’ànim es veu més afectat pel resultat del partit d’ahir que per la darrera votació al Parlament.

Els partits ofereixen pocs alicients als seus afeccionats: només juguen un partit important cada quatre anys (que gairebé mai guanyen de manera clara), i a banda del president tenen encara no un parell de jugadors importants. En canvi els clubs de fútbol juguen diferents competicions a la vegada, i renoven els seus reptes cada pocs mesos. I tenen molts personatges rellevants per poder donar joc: president, entrenador, jugadors, fitxatges, lesions… És cert que el Parlament es reuneix cada setmana però la seva activitat mereix el directe televisiu en ben comptades ocasions, res comparable amb el festival de futbol que cada semana inunda les pantalles i omple els estadis.

El fútbol està desplaçant la política, ocupant algun dels seus espais, i potser per això els seus líders cada cop es semblen més i fan servir tècniques més semblants. No tenim cap dubte de que les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona seran un nou i clar exemple d’aquestes correlacions i similituds: en política hem vist candidats que quan estan en campanya obren de manera més o menys hàbil els seus blocs, facebooks i twitters per després abandonar-los l’endemà de les eleccions. I el mateix passarà amb alguns candidats a la presidència del FC Barcelona. En política tots van inspirats i estabornits pel cas Obama, i mentre uns busquen emular l’ús que va fer de la xarxa per mobilitzar i comunicar amb un altre estil, d’altres desitgen la seva hàbil generació i gestió de bases de dades segmentades. I el mateix passarà amb alguns candidats a la presidència del FC Barcelona.

A RocaSalvatella ens hem proposat aprofitar les eleccions blaugranes del proper 13 de juny per a observar, analitzar, aprendre i comentar les diferents estratègies i usos que les candidatures faran de la xarxa i de la gestió de col.lectius, i farem servir aquest bloc per compartir-ho.

A data d’avui ja hi ha candidats formalment presentats, altres que han confirmat la seva intenció de fer-ho i d’altres que s’els hi suposa però encara està per veure. L’actual relació de noms dels qui es parla és aquesta (en rigorós ordre alfabètic): Agustí Benedito, Alfons Godall, Ferran Soriano, Jaume Ferrer, Jaume Guixà, Jaume Llauradó i Sandro Rossell. I aquestes són les seves coordenades digitals (si trobeu a faltar algun nom o algun enllaç us agraïrem l’ajuda per a completar correctament aquesta relació):

Agustí Benedito
Web: http://www.agustibenedito.cat/
Bloc: http://agustibenedito.cat/blog/
Facebook: http://www.facebook.com/group.php?gid=143556889381
Vimeo: http://vimeo.com/user2420252
Flickr: http://www.flickr.com/photos/agustibenedito

Alfons Godall
Web: http://www.alfonsgodall.cat
Twitter: http://www.twitter.com/MesFCBarcelona
Facebook: http://www.facebook.com/MesFCBarcelona
YouTube: http://www.youtube.com/MesFCBarcelona
Flickr: http://www.flickr.com/potos/MesFCBarcelona

Ferran Soriano
Facebook: http://www.facebook.com/profile.php?id=1318080731
Linkedin: http://es.linkedin.com/pub/ferran-soriano/0/811/ba3

Jaume Ferrer
Web: http://www.jaumeferrer.cat/
Twitter: http://twitter.com/jaumeferrer
Facebook: http://www.facebook.com/group.php?gid=238448780932
YouTube: http://www.youtube.com/user/jaumeferrer2010
Flickr: http://www.flickr.com/photos/jaumeferrer
Linkedin: http://es.linkedin.com/pub/jaume-ferrer-graupera/19/611/449

Jaume Guixà
Web: http://www.jaumeguixa.cat
Bloc: http://jaumeguixa.blogspot.com/
Twitter: http://twitter.com/jaumeguixa
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Jaume-Guixa/57940673957
YouTube: http://www.youtube.com/user/JGuixa
Flickr: http://www.flickr.com/photos/jaumeguixa

Jaume Llauradó

Sandro Rossell
Web: http://www.sandrorossell.cat/
Twitter: http://twitter.com/sandrorosell
Facebook: http://www.facebook.com/sandrorosell
Linkedin: http://es.linkedin.com/pub/sandro-rosell/5/4ba/a17

I ja han començat a aparèixer moviments a la xarxa relacionats amb el procès electoral però no directament amb cap dels candidats (o això sembla), como aquest bloc o aquest grup al Facebook.

En propers posts anirem analitzant l’activitat a la xarxa tant dels candidats com de l’entorn blaugrana relacionat amb les eleccions. Seran benvinguts els comentaris, tant com les aportacions, ajuts i suggeriments.

Avui és 20 de gener, 20 del 01 del 2010.

Ja fa uns quants anys que anem jugant amb els dosos, els zeros i els uns. Parlant del canvi i l’oportunitat que suposa el fenòmen 2.0, però també de la realitat i la contundència de tot allò 1.0.

2006 va ser l’explosió del fenòmen dels blogs, 2007 va posar de moda SecondLife, 2008 va ser l’any de Facebook i 2009 ha estat l’any de Twitter. Propostes que arriben com onades, que ho inunden tot per desprès retrocedir. Ja no s’obren tants blogs, ja no es parla de SecondLife…. però són onades que malgrat acabar retrocedint han erosionat el litoral i han contribuit a modificar el paisatge.

Des del 2004 s’ha anat desenvolupant el concepte mal anomenat 2.0, i en la nostra opinió aquest 2010 és l’any en que les condicions d’entorn ja han madurat prou com per començar a parlar tots amb el mateix llenguatge: resultats, rendabilitat, marge de contribució i desenvolupament de negoci. Aquest ha de ser l’any que enllaci 2.0 i 1.0. Dos zero i U zero. 2010.

Ja no és cap novetat puntual. Ja no es tracta d’una moda. La gent s’organitza a la xarxa, la tecnologia continua sorprenent… tothom s’adapta al nou entorn perque tot és més flexible del que sembla. Estem convençuts: 2010, l’any que enllaça 2.0 i 1.0.

Qui ens coneix sap que amb amb aquest blog només pretenem compartir allò que anem veient i aprenent, i que no ens agrada fer servir ni aquest ni cap altre canal públic per parlar de nosaltres o dels nostres clients. Avui fem una excepció i parlarem una mica de nosaltres, però és per demanar-vos ajuda: busquem gent que es vulgui incorporar al nostre projecte.

Som un despatx de consultoria estratègica focalitzat en les noves lògiques de les xarxes a Internet. Treballem per a empreses i institucions en la definició de la seva estratègia a la xarxa, la identificació i monitorització del seu entorn digital, el foment de les lògiques col·laboratives, la definició dels seus protocols d’actuació a la xarxa, el desenvolupament d’habilitats digitals, i un etcètera que sempre posa l’accent abans en les persones que en la tecnologia.

En aquest context busquem gent que es vulgui incorporar al nostre equip per a participar en la definició d’accions a la xarxa i monitoritzar espais de participació. Pensem en persones hàbils, que sàpiguen buscar a la xarxa i monitoritzar un tema, discriminar les fonts i administrar una dieta d’informació. Que sàpiguen gestionar la identitat i el relacional digital, amb capacitat per a dinamitzar i comunicar, i un bon coneixement de les principals plataformes i xarxes socials. Valorem l’experiència en entorns digitals empresarials així com en les seves mètriques i el treball amb indicadors.

Som flexibles en gairebé tot –tipus de contracte, teletreball…– i la retribució va en funció de les condicions que pactem i l’experiència aportada. Si et sembla una proposta interessant, escriu-nos a info@rocasalvatella.com.

Ens agrada Internet, i ens agrada la nostra feina.

Aquest cap de setmana ha finalitzat el IV Congrés de la Cibersocietat. No es tracta d’un congrés a l’ús sinó d’un congrés més 2.0 que 1.0. No ja per que la seva activitat principal es desenvolupi en línia sinó perquè gairebé tot el que succeeix és fruit del diàleg i la conversa, des del lema del congrés (Crisi analògica, futur digital) fins a les pròpies converses dins de cada una de les comunicacions presentades, el que s’ha vingut a cridar un ‘living congress’.

És el quart any que se celebra i en aquesta ocasió s’han publicat més de 400 comunicacions, a més de les activitats paral·leles del congrés i de les conferències plenàries.

Us convidem des d’aquí a que exploreu la web del congrés i la informació que s’ha anat generant en els pocs dies que ha durat el congrés. Per obrir boca, us deixo de mostra el vídeo de la plenària de Genís Roca sobre Nous models de gestió en les organitzacions:

Ahir va finalitzar la quinzena edició de l’Online Educa Berlín. Durant tres dies, 2062 assistents a aquest esdeveniment hem compartit experiències de formació no presencial, bones pràctiques i lliçons apreses.

El millor d’Online Educa Berlín 2009:

• La possibilitat de veure en directe a ponents de la categoria de Gilly Salmon, Zenna Atkins, Martin Dougiamas o el polifacètic Lord David Puttnam, aterrat en el món de l’educació després d’una llarga carrera com productor cinematogràfic.
• La presència d’un important nombre de participants i empreses espanyoles que, amb les seves experiències i reflexions han demostrat el bon nivell de l’i-learning realitzat en el nostre entorn, capaç de competir amb qualsevol de les iniciatives internacionals que s’han presentat en el OEB2009.

El “menys bo” d’Online Educa Berlín 2009:

• L’escassesa de casos pràctics realment innovadors. Paraules com compartir, col·laborar i participar han estat presents en pràcticament tots els discursos teòrics però en gairebé cap dels casos pràctics presentats.

L’aplicació a l’educació i a la formació contínua de les dinàmiques de compartició de coneixement i d’intel·ligència col·lectiva que un important nombre de persones estan ja utilitzant en tot el món per la seva pròpia iniciativa segueix sent una assignatura pendent.

L’aprovarem a Online Educa 2010? Esperem que sigui així.

L’altre dia tuitejàvem sobre això, sembla que alguns usuaris comencen a rendibilitzar els seus comptes de twitter. Tenir una audiència té el seu valor, també les audiències de twitter. Esta clar també que com més gran sigui l’audiència més serà el valor de la mateixa. El propi Ashton Kutcher està rendibilitzant el seu twitter (i el seu facebook) i la seva audiència de més 4 milions de followers amb campanyes amb companyies tan importants com Pepsi, Nestlé, Kellogg o Nikon.

Les opinions són dispars. Succeeix una mica com quan es van començar a rendibilitzar els blocs. Suposo que recordeu aquell famós mussol de l’”ad-free blog” que servia als autors dels blocs per a posicinionar-se en aquest sentit. Suposo que depèn molt de l’ús que cada un vulgui donar-lo al seu twitter i suposo que també del que els followers esperen d’ells (que també tenen l’opció de deixar de seguir-te). També és important tenir en compte que en el fons estem usant un servei, un servei que no paguem i que en última instància té un propietari que és el propi twitter.

Creieu que és lícit l’ús de twitter per a continguts publicitaris? Creieu que twitter hauria de regular aquest tipus de comportaments? Creieu que la pròpia tuitesfera és capaç d’autoregular-se en aquest sentit? Hauria de ser la pròpia eina la que afavorís aquest tipus de comportaments (integració amb google ads…)? Què opineu?

Nota: Em refereixo en el text a usuaris particulars, no a comptes corporatius de marques. Esta clar que el compte de CocaCola intentarà vendre’m el seu producte, però no espero això d’un particular, o si?

El proper dilluns comença a Nova York la Web 2.0 Expo, un esdeveniment organitzat per O’Reilly Media i el TechWeb que pretén donar una visió sobre les últimes tendències relacionades amb models de negoci de la Web 2.0 i la gestió estratègica de la comunicació i del desenvolupament d’espais de comunicació a la xarxa.

Es tracta de 3 dies amb més de 50 conferències en les quals s’abordaran temes relacionats amb:

• Estrategia i Models de Negoci
• Diseny i experiència d’usuaris
• Social Media
• Desenvolupament d’aplicacions
• Fonament de la Web 2.0
• Web 2.0 a l’oficina
• Govern 2.0
• Mòbils
• Anàlisis de dades
  

Una part de l’equip de RocaSalvatella (Mercè i un servidor) viatjarem diumenge cap als Estats Units per viure de primera mà aquest esdeveniment i tractar d’apropar-vos tot el que allà succeeixi. Farem servir aquest bloc, el nostre canal a Twitter i Flickr per apropar-vos dia a dia tot el que ens cridi l’atenció.