El fútbol està desplaçant la política. Mobilitza més gent i desperta més passions, els seus protagonistes assoleixen la categoria d’herois o de malvats amb molta més contundència, ocupa més espai als mitjans i fins i tot té la seva pròpia premsa especialitzada. Cada cop són més els que es senten identificats i pertanyents a un club abans que a un partit, i fins i tot el nostre estat d’ànim es veu més afectat pel resultat del partit d’ahir que per la darrera votació al Parlament.

Els partits ofereixen pocs alicients als seus afeccionats: només juguen un partit important cada quatre anys (que gairebé mai guanyen de manera clara), i a banda del president tenen encara no un parell de jugadors importants. En canvi els clubs de fútbol juguen diferents competicions a la vegada, i renoven els seus reptes cada pocs mesos. I tenen molts personatges rellevants per poder donar joc: president, entrenador, jugadors, fitxatges, lesions… És cert que el Parlament es reuneix cada setmana però la seva activitat mereix el directe televisiu en ben comptades ocasions, res comparable amb el festival de futbol que cada semana inunda les pantalles i omple els estadis.

El fútbol està desplaçant la política, ocupant algun dels seus espais, i potser per això els seus líders cada cop es semblen més i fan servir tècniques més semblants. No tenim cap dubte de que les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona seran un nou i clar exemple d’aquestes correlacions i similituds: en política hem vist candidats que quan estan en campanya obren de manera més o menys hàbil els seus blocs, facebooks i twitters per després abandonar-los l’endemà de les eleccions. I el mateix passarà amb alguns candidats a la presidència del FC Barcelona. En política tots van inspirats i estabornits pel cas Obama, i mentre uns busquen emular l’ús que va fer de la xarxa per mobilitzar i comunicar amb un altre estil, d’altres desitgen la seva hàbil generació i gestió de bases de dades segmentades. I el mateix passarà amb alguns candidats a la presidència del FC Barcelona.

A RocaSalvatella ens hem proposat aprofitar les eleccions blaugranes del proper 13 de juny per a observar, analitzar, aprendre i comentar les diferents estratègies i usos que les candidatures faran de la xarxa i de la gestió de col.lectius, i farem servir aquest bloc per compartir-ho.

A data d’avui ja hi ha candidats formalment presentats, altres que han confirmat la seva intenció de fer-ho i d’altres que s’els hi suposa però encara està per veure. L’actual relació de noms dels qui es parla és aquesta (en rigorós ordre alfabètic): Agustí Benedito, Alfons Godall, Ferran Soriano, Jaume Ferrer, Jaume Guixà, Jaume Llauradó i Sandro Rossell. I aquestes són les seves coordenades digitals (si trobeu a faltar algun nom o algun enllaç us agraïrem l’ajuda per a completar correctament aquesta relació):

Agustí Benedito
Web: http://www.agustibenedito.cat/
Bloc: http://agustibenedito.cat/blog/
Facebook: http://www.facebook.com/group.php?gid=143556889381
Vimeo: http://vimeo.com/user2420252
Flickr: http://www.flickr.com/photos/agustibenedito

Alfons Godall
Web: http://www.alfonsgodall.cat
Twitter: http://www.twitter.com/MesFCBarcelona
Facebook: http://www.facebook.com/MesFCBarcelona
YouTube: http://www.youtube.com/MesFCBarcelona
Flickr: http://www.flickr.com/potos/MesFCBarcelona

Ferran Soriano
Facebook: http://www.facebook.com/profile.php?id=1318080731
Linkedin: http://es.linkedin.com/pub/ferran-soriano/0/811/ba3

Jaume Ferrer
Web: http://www.jaumeferrer.cat/
Twitter: http://twitter.com/jaumeferrer
Facebook: http://www.facebook.com/group.php?gid=238448780932
YouTube: http://www.youtube.com/user/jaumeferrer2010
Flickr: http://www.flickr.com/photos/jaumeferrer
Linkedin: http://es.linkedin.com/pub/jaume-ferrer-graupera/19/611/449

Jaume Guixà
Web: http://www.jaumeguixa.cat
Bloc: http://jaumeguixa.blogspot.com/
Twitter: http://twitter.com/jaumeguixa
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Jaume-Guixa/57940673957
YouTube: http://www.youtube.com/user/JGuixa
Flickr: http://www.flickr.com/photos/jaumeguixa

Jaume Llauradó

Sandro Rossell
Web: http://www.sandrorossell.cat/
Twitter: http://twitter.com/sandrorosell
Facebook: http://www.facebook.com/sandrorosell
Linkedin: http://es.linkedin.com/pub/sandro-rosell/5/4ba/a17

I ja han començat a aparèixer moviments a la xarxa relacionats amb el procès electoral però no directament amb cap dels candidats (o això sembla), como aquest bloc o aquest grup al Facebook.

En propers posts anirem analitzant l’activitat a la xarxa tant dels candidats com de l’entorn blaugrana relacionat amb les eleccions. Seran benvinguts els comentaris, tant com les aportacions, ajuts i suggeriments.

Avui és 20 de gener, 20 del 01 del 2010.

Ja fa uns quants anys que anem jugant amb els dosos, els zeros i els uns. Parlant del canvi i l’oportunitat que suposa el fenòmen 2.0, però també de la realitat i la contundència de tot allò 1.0.

2006 va ser l’explosió del fenòmen dels blogs, 2007 va posar de moda SecondLife, 2008 va ser l’any de Facebook i 2009 ha estat l’any de Twitter. Propostes que arriben com onades, que ho inunden tot per desprès retrocedir. Ja no s’obren tants blogs, ja no es parla de SecondLife…. però són onades que malgrat acabar retrocedint han erosionat el litoral i han contribuit a modificar el paisatge.

Des del 2004 s’ha anat desenvolupant el concepte mal anomenat 2.0, i en la nostra opinió aquest 2010 és l’any en que les condicions d’entorn ja han madurat prou com per començar a parlar tots amb el mateix llenguatge: resultats, rendabilitat, marge de contribució i desenvolupament de negoci. Aquest ha de ser l’any que enllaci 2.0 i 1.0. Dos zero i U zero. 2010.

Ja no és cap novetat puntual. Ja no es tracta d’una moda. La gent s’organitza a la xarxa, la tecnologia continua sorprenent… tothom s’adapta al nou entorn perque tot és més flexible del que sembla. Estem convençuts: 2010, l’any que enllaça 2.0 i 1.0.

Qui ens coneix sap que amb amb aquest blog només pretenem compartir allò que anem veient i aprenent, i que no ens agrada fer servir ni aquest ni cap altre canal públic per parlar de nosaltres o dels nostres clients. Avui fem una excepció i parlarem una mica de nosaltres, però és per demanar-vos ajuda: busquem gent que es vulgui incorporar al nostre projecte.

Som un despatx de consultoria estratègica focalitzat en les noves lògiques de les xarxes a Internet. Treballem per a empreses i institucions en la definició de la seva estratègia a la xarxa, la identificació i monitorització del seu entorn digital, el foment de les lògiques col·laboratives, la definició dels seus protocols d’actuació a la xarxa, el desenvolupament d’habilitats digitals, i un etcètera que sempre posa l’accent abans en les persones que en la tecnologia.

En aquest context busquem gent que es vulgui incorporar al nostre equip per a participar en la definició d’accions a la xarxa i monitoritzar espais de participació. Pensem en persones hàbils, que sàpiguen buscar a la xarxa i monitoritzar un tema, discriminar les fonts i administrar una dieta d’informació. Que sàpiguen gestionar la identitat i el relacional digital, amb capacitat per a dinamitzar i comunicar, i un bon coneixement de les principals plataformes i xarxes socials. Valorem l’experiència en entorns digitals empresarials així com en les seves mètriques i el treball amb indicadors.

Som flexibles en gairebé tot –tipus de contracte, teletreball…– i la retribució va en funció de les condicions que pactem i l’experiència aportada. Si et sembla una proposta interessant, escriu-nos a info@rocasalvatella.com.

Ens agrada Internet, i ens agrada la nostra feina.

Aquest cap de setmana ha finalitzat el IV Congrés de la Cibersocietat. No es tracta d’un congrés a l’ús sinó d’un congrés més 2.0 que 1.0. No ja per que la seva activitat principal es desenvolupi en línia sinó perquè gairebé tot el que succeeix és fruit del diàleg i la conversa, des del lema del congrés (Crisi analògica, futur digital) fins a les pròpies converses dins de cada una de les comunicacions presentades, el que s’ha vingut a cridar un ‘living congress’.

És el quart any que se celebra i en aquesta ocasió s’han publicat més de 400 comunicacions, a més de les activitats paral·leles del congrés i de les conferències plenàries.

Us convidem des d’aquí a que exploreu la web del congrés i la informació que s’ha anat generant en els pocs dies que ha durat el congrés. Per obrir boca, us deixo de mostra el vídeo de la plenària de Genís Roca sobre Nous models de gestió en les organitzacions:

Ahir va finalitzar la quinzena edició de l’Online Educa Berlín. Durant tres dies, 2062 assistents a aquest esdeveniment hem compartit experiències de formació no presencial, bones pràctiques i lliçons apreses.

El millor d’Online Educa Berlín 2009:

• La possibilitat de veure en directe a ponents de la categoria de Gilly Salmon, Zenna Atkins, Martin Dougiamas o el polifacètic Lord David Puttnam, aterrat en el món de l’educació després d’una llarga carrera com productor cinematogràfic.
• La presència d’un important nombre de participants i empreses espanyoles que, amb les seves experiències i reflexions han demostrat el bon nivell de l’i-learning realitzat en el nostre entorn, capaç de competir amb qualsevol de les iniciatives internacionals que s’han presentat en el OEB2009.

El “menys bo” d’Online Educa Berlín 2009:

• L’escassesa de casos pràctics realment innovadors. Paraules com compartir, col·laborar i participar han estat presents en pràcticament tots els discursos teòrics però en gairebé cap dels casos pràctics presentats.

L’aplicació a l’educació i a la formació contínua de les dinàmiques de compartició de coneixement i d’intel·ligència col·lectiva que un important nombre de persones estan ja utilitzant en tot el món per la seva pròpia iniciativa segueix sent una assignatura pendent.

L’aprovarem a Online Educa 2010? Esperem que sigui així.

L’altre dia tuitejàvem sobre això, sembla que alguns usuaris comencen a rendibilitzar els seus comptes de twitter. Tenir una audiència té el seu valor, també les audiències de twitter. Esta clar també que com més gran sigui l’audiència més serà el valor de la mateixa. El propi Ashton Kutcher està rendibilitzant el seu twitter (i el seu facebook) i la seva audiència de més 4 milions de followers amb campanyes amb companyies tan importants com Pepsi, Nestlé, Kellogg o Nikon.

Les opinions són dispars. Succeeix una mica com quan es van començar a rendibilitzar els blocs. Suposo que recordeu aquell famós mussol de l’”ad-free blog” que servia als autors dels blocs per a posicinionar-se en aquest sentit. Suposo que depèn molt de l’ús que cada un vulgui donar-lo al seu twitter i suposo que també del que els followers esperen d’ells (que també tenen l’opció de deixar de seguir-te). També és important tenir en compte que en el fons estem usant un servei, un servei que no paguem i que en última instància té un propietari que és el propi twitter.

Creieu que és lícit l’ús de twitter per a continguts publicitaris? Creieu que twitter hauria de regular aquest tipus de comportaments? Creieu que la pròpia tuitesfera és capaç d’autoregular-se en aquest sentit? Hauria de ser la pròpia eina la que afavorís aquest tipus de comportaments (integració amb google ads…)? Què opineu?

Nota: Em refereixo en el text a usuaris particulars, no a comptes corporatius de marques. Esta clar que el compte de CocaCola intentarà vendre’m el seu producte, però no espero això d’un particular, o si?

El proper dilluns comença a Nova York la Web 2.0 Expo, un esdeveniment organitzat per O’Reilly Media i el TechWeb que pretén donar una visió sobre les últimes tendències relacionades amb models de negoci de la Web 2.0 i la gestió estratègica de la comunicació i del desenvolupament d’espais de comunicació a la xarxa.

Es tracta de 3 dies amb més de 50 conferències en les quals s’abordaran temes relacionats amb:

• Estrategia i Models de Negoci
• Diseny i experiència d’usuaris
• Social Media
• Desenvolupament d’aplicacions
• Fonament de la Web 2.0
• Web 2.0 a l’oficina
• Govern 2.0
• Mòbils
• Anàlisis de dades
  

Una part de l’equip de RocaSalvatella (Mercè i un servidor) viatjarem diumenge cap als Estats Units per viure de primera mà aquest esdeveniment i tractar d’apropar-vos tot el que allà succeeixi. Farem servir aquest bloc, el nostre canal a Twitter i Flickr per apropar-vos dia a dia tot el que ens cridi l’atenció.

Amb Internet tenim la sensació que el que veiem i fem és el que veuen i fan (o poden veure i fer) els altres. I amb ‘els altres’ em refereixo a persones d’altres àmbits culturals, d’altres països. Però això no és més que una sensació, ho vulguem o no hi ha barreres (polítiques, idiomàtiques,…) que fan que la nostra Internet no sigui en absolut la mateixa que la d’altres persones que visquin en un altre lloc, que parlin un altre idioma. En aquesta ocasió miraré cap a orient, concretament cap a la Xina.

Amb els seus més de 1.300 milions d’habitants i amb més del 50% d’aquesta població vivint en ciutats s’ha convertit en tota una realitat. Internet ha representat (i està representant) per a les noves generacions tota una nova revolució, un nou espai de comunicació i d’interacció.

No tot és de color de rosa també tenen els seus propis problemes amb la censura (allà no es parla de ‘censurar’ sinó eufemísticament d’harmonizar’). És interessant el concepte dels wumao, persones que cobren per cada comentari a favor del govern que realitzen en blocs.

S’ha generat negoci també al voltant dels videojocs online (els anomenats MMORPG), amb les conegudes granges d’or (gold farming).

Però el més important és la creixent presència en xarxes socials. Si als Estats Units representen el 76% dels usuaris connectats, a la Xina en canvi el 92% dels usuaris connectats són a xarxes socials. És cert que el nivell de penetració és molt més gran als Estats Units que a la Xina, però això està canviant mes a mes, la xifra absoluta d’usuaris connectats és ara més gran a la Xina que als Estats Units. Ja hi ha 350 milions de persones connectades a la xarxa, la meitat d’elles connectades mitjançant telèfon mòbil (no oblidem que no han passat per la telefonia fixa, han passat de no tenir telèfon a tenir un mòbil, la meitat de la població té un mòbil).

La Internet Xina té altres protagonistes, la gent no usa Google per buscar informació sinó Baidu, tenen altres xarxes socials tan o més usades que les que usem nosaltres. No estan a Facebook (amb prou feines 1 milió d’usuaris xinesos són a Facebook) sinó en altres xarxes com QQ (amb més de 376 milions d’usuaris), 51.com (amb més de 130 milions d’usuaris), Baidu (tieba) (amb més de 110 milions d’usuaris), Renren (amb més de 40 milions d’usuaris)…

Nota: Entrada inspirada per la gran xerrada de Manel Ollé realitzada en el marc de l’esdeveniment AsiaGeek del passat 14 de setembre.

El passat 14 d’octubre varem participar com a ponents de la 17a Sessió Web, un cicle organitzat des de fa quatre anys per la Generalitat de Catalunya per tractar les oportunitats que Internet pot aportar a l’Administració. Des del primer moment ens varem proposar canviar el format i buscar un model diferent al del ponent i el seu monòleg tot aprofitant que en aquestes sessions acostumen a assistir-hi centenars de persones ben inquietes i actives de l’administració pública catalana. I la idea va ser mirar d’obrir un procés previ de participació a la xarxa per recollir consells i opinions sobre com impulsar iniciatives 2.0 en l’àmbit de l’Administració.

És en aquest context que el 10 de setembre varem publicar aquest post, que va anar acompanyat d’una crida des de Twitter (un “Call for Twitts” ), el hashtag #sessioweb, i l’obertura d’un espai de debat al Facebook . La participació en aquest debat previ va ser molt rellevant, tant en el qualitatiu com en el quantitatiu: més de 200 aportacions fetes per més de 100 persones, unes 70 intervencions al debat de Facebook, unes 60 via Twitter, i una dotzena de posts relacionats fets des de diferents blocs que varen generar uns 90 comentaris. Amb aquests precedents, com no podia ser d’una altra manera, el dia 14 hi havia unes 280 persones a la sala (el procés d’inscripció es va aturar quinze dies abans doncs l’aforament màxim ja estava sobrepassat).

Així doncs, la nostra tasca va consistir en ordenar tot el material rebut i intentar que la sessió esdevingués una macro taula rodona on tots els assistents anessin comentant i ampliant allò que s’havia aportat prèviament mercès a la xarxa, renunciant doncs al rol clàssic del ponent tot intentant ser conductors i moderadors del interessant col·loqui que va tenir lloc.

#sessioweb

Aquest és el resultat de tot aquell procés, ordenat per àmbits i indicant l’autor de cadascuna de les aportacions:

Sobre l’entorn:

El context

1. “Massa risc: hi ha ràbia contra l’administració” (Javi Ferrer)
2. “Manca evangelització dins l’administració però també en la ciutadania” (David Soler)
3. “Majoritàriament, la ciutadania no demana projectes 2.0” (Marc Garriga)
4. “Cal aprofondir en la millora en la prestació de serveis públics mercès a eines 2.0” (Marta Continente)

L’audiència

1. “Costa captar i merèixer l’audiència suficient per a una correcta relació 2.0” (David Soler)
2. “L’administració busca la conversa on no hi és: per exemple, fa espais propis enlloc d’anar al Facebook” (David Soler)
3. “En paràmetres de satisfacció al ciutadà, és més prioritària la millora en els tràmits i procediments que la participación dospuntzerista” (Javi Ferrer)

Sobre l’intorn:

Les prioritats

1. “Prioritat a la millora de procediments, que dona més satisfacció al ciutadà” (Javi Ferrer)
2. “Les xarxes socials no són una prioritat” (Conxa Rodà)
3. “Els responsables tècnics de l’administració podrien fer coses, están preparats i tenen els mitjans, però les seves prioritats són unes altres: reduir costos, organitzar la documentació, optimitzar processos…” (Javi Ferrer)
4. “Moltes administracions tenen ja prou problemas per implementar l’e-administració i cumplir amb la llei 11/2007 dins el 2010 tal i com marca la llei“ (José Ignacio Familiar)
5. “El dia a dia i les urgències no deixa espai per a la reflexió” (Asier Gallastegui)

Les pors

1. “Els càrrecs públics depenen del vot de la ciutadania, cosa que fa extraordinàriament delicada qualsevol proposta de participació ciutadana, pel seu potencial impacte a les eleccions” (Asier Gallastegui)
2. “No a la participació” (Kico)

Els valors

1. “2.0 són actituds, i sovint és difícil canviar-les” (Marc Garriga)
2. “Manca de valors 2.0: treball en xarxa, compartir, col.laborar, reutilitzar, confiar, cercar la senzillesa, en contínua evolució, basat en la meritocràcia, openmind, apassionat, agilitat, transparència…” (Marc Garriga)
3. “La 2.0 és meritocràtica, mentre que l’administració és jeràrquica. Ets important pel que fas, no pel que ets” (Marc Garriga)
4. “Aixó implica un nou repartiment de poder, i complica les coses” (Marc Garriga)
5. “Sovint no es té en compte la inteligència emocional (sobre tot internament, per exemple preguntant al más viejo del lugar)” (Pablo Hermoso)
6. “La proximitat de l’administració es por aconseguir amb recursos 2.0, però només es culmina si hi ha activitat presencial” (Guillem López)

Sobre els projectes:

La prèvia

1. “Implicar a la resta de l’organització, però d’entrada no cal que sigui tothom. Inicialment recluta als més motivats” (Conxa Rodà)
2. “És important establir quines unitats están preparades per a iniciar un projecte d’aquest tipus, o simplement quina interessa més que ho faci (per visibilitat, perque puguin arrossegar altres…” (Anna Cabañas)
3. “Vèncer les resistències al canvi a partir d’aproximacions successives, i identificant casos ja existents de bones practiques” (Mònica Pagès)
4. “Personalment abogo per dissenys senzills amb resultants rapids, que deixin bon gust de boca… la resta és qüestió de temps” (Manel Muntada)
5. “Per treballar en projectes 2.0 abans cal haver treballat en projectes sense 2.0” (Roberto Cacho)
6. “Cal sentit comú” (Conxa Rodà)
7. “Fer una bona prospectiva de què es fa en 2.0 al teu entorn” (Conxa Rodà)
8. “Experimentar, participar i contribuir abans de fer entrar la teva organització. Saber perquè vols anar a les xarxes socials, a quines i com” (Conxa Rodà)
9. “Un projecte ha de tenir prèviament una definició d’objectius” (Marc Garriga)
10. “Cal una idea molt clara del que vols i saber explicar-la als directius. A partir d’aquí, rodeja’t d’amics amb influencia” (Jesús Martínez)
11. “A l’Administració no es planifica” (Rafa Milán)

La difusió

1. “Marcar pautes (com ha fet el govern anglès que des del departament d’empresa innovació i formació ha fet una guia oficial de Twitter)” (Josep M Serrainat)
2. “Difondre exemples d’èxit” (Josep M Serrainat)

El desenvolupament

1. “Començar (no esperis més). A poc a poc, amb paciència i amb constància” (Conxa Rodà)
2. “Cal aceptar l’evolució contínua i el beta” (Marc Garriga)
3. “No cal dissenyar serveis acabats com si fossin productes. Cal comptar amb el ciutadà per anar-los millorant” (Anna Cabañas)
4. “La dificultat d’atendre de forma inmediata les consultes que planteja la ciutadania” (Santa Margarida i els Monjos)
5. “És fonamental un bon procediment” (Jesús Martínez)
6. “L’execució de projectes 2.0 posa al descobert carències prèvies” (Marc Garriga)
7. “Escolta la xarxa i sigues ágil en les respostes” (Conxa Rodà)

Els resultats

1. “Hi ha manca de métrica al voltant de la 2.0” (Marc Garriga)
2. “La métrica són els vots” (Tona Pou)

Sobre els lideratges:

Els caps

1. “Cal algú que convenci a l’alta dirección. També cal lideratge per convencer a les bases” (Marc Garriga)
2. “Cal el compromís del qui mana” (Martha Rodriguez)
3. “Profund desconeixement del mitjà virtual per part dels màxims responsables de les institucions” (Francesca Cañas)
4. “Allò que no els preocupa en analògic, els estressa en digital” (Francesca Cañas)
5. “Població 2.0 amb dirigents Windows 4.5” (Santa Margarida i els Monjos)
6. “El projecte no ha de cuestionar els lideratges establerts. Han de conviure les estructures 1.0 amb les 2.0” (Jesús Martínez)

Els responsables

1. “El 2.0 acostuma a ser una aposta personal” (Asier Gallastegui)
2. “Assignar un responsable alineat dins l’organització, amb poder i posició gerencial” (Josep M Serrainat)
3. “Costa que els projectes tinguin un responsable estable en el temps” (Jorge Vinaixa i Javi Ferrer)

La subcontractació

1. “Subcontractar només quan ja saps què vols fer i perquè. Mai abans” (Conxa Rodà)
2. “Per molt que subcontractis la direcció del projecte ha de ser teva, i això implica entendre d’allò que vas a fer” (Conxa Rodà)
3. “Cal defugir de solucions enllaunades que són les que acostumen a proposar els grans proveïdors” (Anna Cabañas)

Sobre la legalitat:

Model de contractació

1. “Els procediments, factures proforma, mètodes de contractació… dificulten aplicar de manera àgil sistemes i serveis que s’ofereixen a nivell global” (Antonio Rull)
2. “Les condicions de contractació de l’administració la porten a treballar només amb mitjanes i grans empreses, i aquestes no acostumen a dominar les solucions més pràctiques i menys encara les 2.0” (Jorge Vinaixa)
3. “Els terminis de pagament fan inviable que les petites empreses treballin per l’administració” (Tona Pou)

Marc legal

1. “La llei que regeix l’administració és de 1992, i res indica que hi hagi pressa per canviar-la” (Javi Ferrer)
2. “Confidencialitat de les dades públiques que es dipositen en plataformes alienes” (Joan Vives)

Entorn laboral

1. “Costa ser beta en un entorn que ha d’estar regulat i normativitzat” (Felipe González, Roberto Cacho)
2. “La definició dels llocs de treball dificulta els nous perfils necessaris” (Miquel Rodríguez)
3. “L’administració té una rigidesa organitzativa dificil de combinar” (Miquel Rodríguez)
4. “Meritocràcia vs Jerarquia: Això pot portar a canviar el model organitzacional” (Marc Garriga)

A modus de cloenda, i potser de resum, voldria destacar tres de les aportacions rebudes que incideixen en el que cal per impulsar projectes 2.0 a l’Administració:

• Lideratge, valors i metodología (Jordi Graells)
• Detectar, aliar, sumar… (Miquel Rodríguez)
• Paciència (Mitinman)

I una idea síntesi:

• “L’administració 2.0 com un iceberg: posar-ho en marxa seria la part visible, mantenir-ho i dinamitzar-ho, la part submergida” (Josep M Serrainat)

Aquí teniu el video de la sessió, i aquí el ppt amb les aportacions rebudes.

Varen ser 90 minuts intensos, que només han estat posibles gràcies a la implicació de la xarxa. Detallem ara els diferents posts que s’han escrit al voltant d’aquesta sessió, i tot seguit les persones que han participat en el debat per qualsevol dels canals que s’han habilitat. El nostre agraïment a tothom.

Posts relacionats (aviseu si us plau si n’hem oblidat algún):

1. 10/09/09, Genís Roca, Petición de ayuda: ¿Cómo llevar a cabo un proyecto 2.0 en la administración?, 31 comentaris
2. 10/09/09, Genís Roca, Petició d’ajuda: Com dur a terme un projecte 2.0 a l’Administració?, 3 comentaris
3. 10/09/09, Miguel Ángel Mañez, Gripe 2.0, redescubrir el periodismo, 10 comentaris
4. 11/09/09, Miquel Rodriguez, Sobre la (difícil) administración 2.0, 13 comentaris
5. 13/09/09, Anna Cabañas, Reformes 2.0, 8 comentaris
6. 14/09/09, Gamoia, Donar conversa des de la finestreta, 16 comentaris
7. 16/09/09, Roberto Cacho, ¿Qué es un proyecto 2.0?, 7 comentaris
8. 20/09/09, Manel Muntada, En torno a la Administración 2.0…, 8 comentaris
9. 20/09/09, Tona Pou, Una de administración, 7 comentaris
10. 22/09/09, Asier Gallastegui, Construyendo colectivamente o no y pasión 2.0, 5 comentaris
11. 23/09/09, José Ignacio Familiar, Mi aportación a cómo llevar a cabo un proyecto 2.0 en la Administración
12. 07/10/09, Marc Garriga, Aplicar el “dospuntzerisme” a l’Administració Pública, una qüestió de voluntat, 5 comentaris
13. 12/10/09, Marc Garriga, Aplicar el “dospuntocerismo” en la Administración Pública: una cuestión de voluntad, 5 comentaris
14. 14/10/09, Generalitat de Catalunya, Conclusions, vídeo i materials de la 17a sessió web ‘Treballar en xarxa a l’Administració: per on començar?’ amb Genís Roca, 14 comentaris
15. 14/10/09, Xavier Peytibí, Trabajar en red en la administración. ¿Por dónde comenzar?, 2 comentaris
16. 14/10/09, Xavier Peytibí, Treballar en xarxa a l’administració. Per on començar?
17. 14/10/09, Trina Milán, Treballar en xarxa a l’administració pública, 1 comentari
18. 15/10/09, Ana F Mora, #sessioweb
19. 15/10/09, ¿Qué sería una administración 2.0?, 9 comentaris
20. 16/10/09, Jesús Martínez, Método y métricas, 4 comentaris
21. 19/10/09, Jesús Martínez, Elogio y dificultad de los eventos (masivos) 2.0, 13 comentaris
22. 20/10/09, María Elizalde, Tsunami

Persones que han fet aportacions (aviseu si us plau si hem oblidat algú):

Albert Sierra, Alberto Ortiz de Zarate, Alfonso Alcántara, Ana Fernández, Anna Cabañas, Antonio Rull, Asier Gallastegui, Carlos Guadián, Carlos Rodriguez, Carme Pla, César Calderón, Conxa Rodà, Daniel Puig, David Soler, Eva Snijders, Felipe González, Francesca Cañas, Francisco José Tercero, Gabriel Esquius, Gamoia, Gemma Urgell, Guillem López, Javi Ferrer, Javi Olmo, Javier Bikandi, Jesús Martínez, Joan Vives, Joana Soteras, Jordi Graells, Jordi Pérez, Jordi Serrano, Jorge Vinaixa, José Ignacio Familiar, Josep M Serrainat, Kico, Korxo, Manel Muntada, Marc Garriga, Maria Elizalde, Marta Continente, Marta Estella, Martha Rodriguez, Martí Guillamet, Miguel Angel Mañez, Miquel Duran, Miquel Puig, Miquel Rodríguez, Mitinman, Menu Roca, Mònica Pagès, Montse Nieto, Nuria Vives, Oriol Torres, Pablo Hermoso, Pablo Muiño, Pipomon, Rafa Milán, Ramon Ternero, Roberto Cacho, Sebastián Garcia, Ton Ferret, Tona Castell, Tona Pou, Trina Milán, Vicente Briz, Xavier Badosa, Xavier Crespo i Xavier Lasauca.

Des de 1995 Gartner analitza el grau d’implantació de les tecnologies basat en un model que cobreix diverses etapes i que basa la seva raó de ser en que quan una tecnologia neix i s’expandeix passa un primer moment de “sobre-expectació” per després ser substituïda per una altra i, per tant, tenir un descens d’interès. Aquesta anàlisi es realitza a través dels anomenats “Hype Cycle“.

Fa unes setmanes publicaven el Hype Cycle para tecnologies emergents de 2009 que, com en totes les ocasions, cobreix 5 etapes:

1. “Technology Trigger” – Es tracta de la fase d’activació, de llançament del producte que genera interès i notícia.
2. “Peak of inflated Expectations” – motivat, habitualment, per un excés de publicitat i expectatives poc realistes es produeix un entusiasme desmesurat en el seu ús i futur. Acostuma a ser una època en què són més els errors d’aplicació que les experiències positives.
3. “Trough of Disillusionment” – Arriba el moment de la desil • lusió, del no compliment d’expectatives. Els usuaris abandonen la tecnologia.
4. “Slope of Enlightenment” – Algunes tecnologies, gràcies al fet que algunes empreses i usuaris n’han vist un ús i benefici, superen la desil • lusió i segueixen utilitzant.
5. “Plateau of Productivity” – I arribem a l’altiplà de la productivitat, on la tecnologia demostra contribuir a la productivitat, es desenvolupen noves generacions de la mateixa.

Si ho analitzem des del punt de vista de les eines, sembla clar que està passant l’època del real-time web associada a elements de microblogging i lifestream, que es consoliden plataformes on incloure conceptes més elaborats, com el blog, i que emergeixen amb força les eines basades en imatge i so, és a dir, a potenciar l’experiència d’ús (realitat augmentada o video search).

Però podríem vincular aquesta anàlisi al desenvolupament de models de gestió relacionats amb el món digital. Ja no estarem parlant d’eines, sinó de la seva contribució al negoci d’una empresa. És clar que les xarxes socials, els blocs o els microbloggs estan inundant les agendes dels directius de les empreses com a elements als que prestar una necessària atenció, amb risc a quedar fora de mercat. Però un cop demostrat, en una primera fase, que el seu ús no implica, de forma automàtica, un augment del negoci ni tan sols de la notorietat de la marca, arriba el moment de plantejar aquest “Hype Cycle” des d’un punt de vista de model de gestió.

Podríem determinar que la “fase d’activació” s’ha desenvolupat mitjançant la irrupció i difusió d’aquestes eines de social media, al crit de “em fas un Facebook?”. Moltes empreses han incorporat dins del seu espai de comunicació l’ús d’aquests recursos, el que ràpidament els ha comportat visibilitat i diferenciació. Arriba el punt màxim d’entusiasme, l’empresa creu a cegues allò de “entrar a la conversa” i incorpora aquestes eines en els seus plans de màrqueting.

Passat un temps la “desil.lusió” es materialitza en la falta de resultats, de forma general, quantificables i directament relacionables amb vendes. Hi pot haver augmentat la notorietat de la marca, sobretot en els casos en el que s’han incorporat les eines com un espai més de comunicació i publicitat, però s’esvaeix la relació amb el negoci, amb l’ingrés.

I arriba el moment, en què una gran part de les empreses que han entrat en aquest àmbit es troben ara, de plantejar-se si abandonen aquesta línia o si fan un nou esforç i li donen confiança. Arriba el moment d’incorporar a la lògica de la gestió aquests temes:

• Incorporar un to de gestió i estratègia al desenvolupament dels espais de social media (no es tracta d’un canvi cultural sinó d’una adaptació dels models de gestió)
• Desenvolupar eines que parlin el mateix idioma que els gestors i directius (quadres de comandament i seguiment d’activitat, vinculació amb el negoci i el compte de resultats, procediments operatius …)
• Integrar com un element més del pla de negoci l’ús de les lògiques digitals (no implica necessàriament l’ús de Facebook, però si el treball col • laboratiu).

Igual que el model per a les noves tecnologies, l’”alçada de l’altiplà de productivitat” vindrà determinada pel sector en què s’implanti i pels beneficis que es generin. Si no es demostra una correlació entre la gestió i resultats d’un negoci i l’ús dels models de gestió, difícilment subsisteixen.

Els social media no són un fi sinó un mitjà per al desenvolupament del negoci.