Genís Roca
6 April 2010
L’Índex de Digitalització (ID) i la innovació disruptiva
Sense Comentaris
Que la humanitat es pugui expressar en format digital –sigui text, vídeo o audio, per la sola combinació d’uns i zeros– és una fita només comparable a la roda, l’escriptura o la domesticació de les espècies. I un dels éxits del segle XX no haurà estat la informàtica sino haver posat a l’abast de la gran majoria de la població la capacitat de generar i reproduïr continguts en format digital. La digitalització ha fet possible que fem més de 1000 fotos cada cop que viatgem, que tinguem milers de cançons en un dispositiu de butxaca, que emmagatzemem desenes de milers de missatges a la nostra bústia…
Allò digital va substituint de manera inexorable tot allò analògic que ens envolta. Els vinils analògics i rodons amb dotze cançons varen ser substituits per CD’s digitals i rodons també amb dotze cançons. Els vídeos VHS es varen susbtituir per DVD’s. Les màquines d’escriure per processadors de textos. La TDT substitueix la televisió analògica, els eBooks volen substituir els llibres de paper i a les escoles es substitueixen les pissarres per pissarres digitals. Hi ha restaurants on prenen nota de la nostra comanda amb un dispositiu digital i no pas en un bloc. Cada cop paguem més coses amb diner electrònic enlloc de fer servir diner en efectiu. Tots els sectors d’activitat, sense excepció, estan sotmesos a processos de substitució cap al fet digital, que en la seva primera fase sempre consisteix en una substitució, que encara no té perquè implicar cap reinvenció ni ruptura.
L’Índex de Digitalització (ID) és un paràmetre subjectiu que fem servir a RocaSalvatella per expressar el nivell d’adopció del fet digital per part d’una persona, un gremi, una empresa, un sector, una regió o un país. Els arquitectes ja necessiten un ID més aviat alt per fer bé la seva feina, però no així els encofradors, paletes i guixaires, cosa que ens porta a pensar en un baix ID general per al sector de la construcció. La banca comença a tenir un ID alt, igual que la medicina, mentre que la música el té ja altíssim: tot el seu entorn –autors, productors, distribuidors i consumidors–desenvolupen la seva activitat preferentment en format digital.
Aquest procés de substitució cap el fet digital acostuma a estar liderat pels propis actors de cada sector. En el cas de la música, varen ser les pròpies discogràfiques les que varen impulsar el procés de digitalització. Però quan tot l’entorn d’un sector assoleix ja unes quotes altes de digitalització, un ID alt, es produeix una innovació disruptiva que l’altera d’una manera radical, redefinint la proposta de valor, el model de negoci i a vegades fins i tot l’existència dels propis actors tradicionals que varen iniciar el procés de digitalització. En el cas de la música, probablement qui va decidir substituir els vinils per CD’s no va imaginar que la digitalització implicaria que el negoci deixés de consistir en vendre cançons. És molt difícil que el propi actor d’un sector pugui imaginar com serà el seu ofici després d’un procés de digitalització, i potser és per això que Flickr no va ser inventat per Kodak, o que Napster no fos una idea de la CBS. El fet digital provoca transformacions liderades pels agentes tradicionals, però acaba provocant disrupcions que neixen sota l’impuls de nous actors.
Hi ha sectors que ja presenten un ID alt, cosa que els converteix en ferms candidats a la imminent arribada d’un nou actor amb una proposta disruptiva. Les editorials, els diaris, les cadenes de ràdio i televisió, les empreses de selecció de personal, els corredors d’assegurances… són sectors d’alt ID candidats a una innovació disruptiva que segurament no vindrà de cap dels seus líders actuals. Però el problema el tenim en aquells sectors molt regulats, com la banca, la medicina o l’educació, amb uns marcs legals que fan molt difícil l’aparició de nous actors sense els quals el veritable impuls del fet digital es retrassarà molt, fins i tot massa.
La digitalització dels sectors és una oportunitat per al redisseny i la reconceptualització, però suposa un esforç que difícilment assumeixen els ja acomodats en una posició de lideratge. Alts nivells d’ID acostumen a ser el preludi de l’aparició de nous actors amb propostes disruptives més adaptades, amb més eficàcia… més digitals.
