
Mireia Mata
3 febrero 2011
Consumer Insights: El Consum Col•laboratiu
Sense Comentaris
Sempre m’ha semblat de vital importància invertir temps en analitzar el comportament del consumidor i les tendències socials que influeixen en els seus hàbits i processos de compra, així com en entendre la relació entre el consumidor i les marques. Conèixer aquestes tendències és clau per comprendre com pensa i actua el consumidor del segle XXI i, per tant, és una eina valuosa per prendre millors decisions en les estratègies de màrqueting i Social Media de les companyies.
Fa unes setmanes, Trendwatching va publicar el seu informe 11 Crucial Social Trends for 2011 en el que s’analitzen 11 tendències que es consideren rellevants des del punt de vista del consumidor.
En aquest post, em vull centrar en la última d’elles, que es sintetitza amb el títol Owner-Less, i que explica la tendència a buscar noves formes d’aconseguir els béns o serveis que el consumidor desitja, sense necessitat d’adquirir-los de la manera tradicional. Actualment, el consumidor no es mou tant pel desig de posseir la propietat d’un bé determinat sinó de gaudir de las màximes experiències possibles, estar sempre a la última, buscant el plaer de la novetat sense la responsabilitat, el cost i el compromís que implica la propietat tradicional.
Es tracta de l’últim estadi de l’anomenada “civilització del desig” que tan bé defineix Gilles Lipovetsky en La Felicidad Paradójica, el seu assaig sobre la societat d’hiperconsum. El sociòleg afirma que una de las principals característiques dels béns de consum, en les nostres societats, és que canvien i que estan canviant indefinidament, ja que l’oferta no para d’ innovar-los, de proposar nous productes i serveis. El consum s’entén com un procés d’intensificació hedonista del present per la renovació contínua de las coses. Cada vegada més, consumir és jugar, conèixer la petita alegria de canviar una peça en la configuració del decorat quotidià. Una estètica del moviment perpetu i de las sensacions fugaces dirigeix la pràctica de l’hiperconsumidor, sentencia Lipovetsky.
Analitzat aquest context, la tendència que ens ocupa es podria definir como la nova cultura del no compromís en la que els consumidors prefereixen obtenir compromisos menys permanents, adquirint objectes per un determinat espai de temps i després desfer-se’n. Això és possible, en gran part, gràcies al naixement de l’anomenat “Consum Col·laboratiu”, un model basat en sistemes organitzats de lloguer entre particulars de tot tipus de béns i serveis, consum compartit, intercanvis, i fins i tot en la generositat dels que regalen allò que ja no necessiten.
Al seu llibre “What’s Mine is yours: the rise of collaborative consumption” (HarperCollins, 2010), Rachel Botsman i Roo Rogers, descriuen aquest model i organitzen els nombrosos exemples que existeixen de Consum Col·laboratiu en tres tipus de sistemes:
- Productes que s’ofereixen com a serveis i poden ser compartits o llogats entre particulars. Un exemple és Zilok.com.
- Redistribució d’objectes que ja no s’utilitzen i es regalen, intercanvien o venen. Un exemple és Freecycle.
- Estils de vida col·laboratius: gent amb necessitats o interessos similars s’uneixen per compartir i intercanviar elements como el temps, l’espai, habilitats, etc. Airbnb és un clar exemple d’aquesta tendència i, també, de l’ús de les noves tecnologies per a la seva difusió.
En definitiva, el consumo col·laboratiu és un moviment social, econòmic i cultural que transforma la forma en que la gent cobreix les seves necessitats i els seus desitjos. Per això, és interessant estar atents a l’evolució d’aquest model. A més, la consolidació d’Internet i dels Social Media facilita la difusió d’aquests moviments i iniciatives, estenent el seu impacte d’un nivell inicialment local a una escala global.


