Pepe Cerezo
11 mayo 2012
Internet no justifica els mitjans
Sense Comentaris
Els mitjans han estat un dels sectors que s’ha vist més afectat per la digitalització i els periodistes una de les professions més sacsejades per la crisi. Només a Madrid l’observatori per al seguiment de la crisi de la Asociación de la Prensa de Madrid comptabilitzava més de 2.600 periodistas que han perdut el seu lloc de treball d’ençà que va començar la crisi el 2008 fins a desembre de l’any passat. I caldria afegir-hi els acomiadaments en medis locals i d’altres llocs de l’Estat. Des de començament d’any s’han produit retallades a l’Avui, El Punt, La Voz de Galicia o el recent tancament de Público, unes perspectives desoladores per a la professió.
I és que els mitjans estan patint una triple crisi. D’una banda la financera, que ha tingut un impacte especial en un sector molt apalancat per les inversions fetes durant l’època de l’abundància, sobre tot al sector audiovisual. D’altra banda, la crisi publicitària, intrínsecament unida a la crisi econòmica pero conseqüència no només d’això. Però la crisi més important és la provocada pel canvi de model a digital, un tsunami que ha transformat la premsa desde els seus fonaments. A la intensitat dels canvis, només comparables als que ha patit el món de la música, cal sumar-hi la velocitat amb que estan passant els aconteixements. Ha estat precisament la crisi la que ha actuat com a catalitzadora i acceleradora, deixant a molts directius més desorientats del que estaven.
Davant d’aquest panorama, com hem vist, els gestors de mitjans han optat majoritàriament per la reducció de despesa mitjançant retallades de personal, sobretot periodistes, quedant-se en molts casos minvats de la seva ma d’obra més valuosa que era motor del seu propi negoci. Resulta sorprenent que a l’anomenada Societat de la Informació, els professionals especialitzats en informació, els periodistes, siguin un dels gremis més perjudicats. Mentre que molts directius que venien del “tradicional” es mantenen als seus llocs de treball i fins i tot en alguns casos ara dirigeixen el digital, les organitzacions no han potenciat en la mateixa mesura el reciclatge i capacitació dels periodistes per adaptar-se al nou entorn.
Si analitzem les decisions preses pels responsables del principals mitjans a nivell mundial i nacional al llarg de la seva història recent, observem que s’ajusten perfectament a les fases del model de crisis que varem descriure a El Confidencial fa unes setmanes. Primer es va negar la importància i l’impacte de Internet. Després es va combatre: les barreres i batalles internes dins de les empreses d’informació durant anys han estat un llast per a la seva digitalització. Just abans de la crisi va començar el procés de còpia i imitació, vegi’s l’aposta per webs de classificats. Quan començava la fase d’adquisicions la crisi va fer la seva aparició i les conseqüències ja les coneixem.
En aquest escenari poc alentador es generalitza la idea que els mitjans, tal i com els coneixem, tenen un futur incert i els seus resposables semblen abocats a gestionar la seva “loquidació” de manera controlada. Però, i encara que l’escenari a curt termini per als periodistes doni pocs motius per a l’esperança, l’entorn digital presenta noves oportunitats fora dels mitjans. Pocs professionals com ells disposen del coneixement i capacitació per adaptar-se als nous negocis digitals, vinculats al món de la informació com el periodisme de dades, gestió del coneixement, visualització i noves narratives, datamining, audiovisual, o d’altres que ara tot just només veiem a mitges. Veurem com Internet justifica cada cop menys el model actual dels mitjans, però, malgrat això, cada cop es demanaran més experts que donin valor a la informació.
