Aina Bernal
13 junio 2012
Doctors 2.0 & You: pacients i mobilitat
Sense Comentaris
Veiem al nostre post anterior, Doctors 2.0 & You, algunes de les iniciatives més destacades en l’ús dels mitjans digitals en l’àmbit de la salut presentades aquest maig a Paris. En aquesta ocasió tractarem l’ús d’aquests mitjans per part dels pacients i la importància de les dades que poden aportar, així com algunes reflexions que es varen fer al congrès al voltant de la mobilitat.
L’ús de les tecnologies digitals per part dels pacients sembla encara poc extés. Una de les aportacions més interessants va ser la reflexió de com les diferències culturals comporten usos diferents dels mitjans socials per part dels pacients. Així, per exemple, a Europa la salut forma part de l’àmbit privat de la vida de les persones, fet que deriva en una menor utilització dels mitjans socials per a compartir, ja siguin experiències o recursos, amb altres persones que tinguin la mateixa malaltia.
Sarah Kucharski, pacient de displàsia fibromuscular, va destacar la utilitat dels mitjans socials per a pacientes amb malalties rares –així com als seus parents i cuidadors– , donat que els permet conèixer a d’altres persones amb la mateixa malaltia i compartir experiències i recursos. Això hagués estat més complicat de fer de manera presencial, donada la dificultat de tenir persones a prop amb la mateixa malaltia.
Una iniciativa destacada va ser l’inici d’activitat al Regne Unit de la popular comunitat de pacients d’EUA Patients Like Me, un espai que engloba comunitats de pacients de distintes malalties, on els pacients comparteixen dades sobre la seva malaltia i el tractament que reben. El model de negoci es basa en la venda de les dades del pacient, previ consentiment, a les companyies farmacèutiques per tal de millorar el desenvolupament de fàrmacs i controlar els seus efectes secundaris. Paul Wick, el seu responsable al Regne Unit, va explicar alguns dels fets destacats que es produeixen quan els pacients comparteixen les seves dades, com ara una major adherència als tractaments. També va explicar que una de les raons del bon funcionament d’aquesta comunitat era que podia permetre la reducció de les visites al metge, quelcom que és molt car als Estats Units. Resultarà interessant, comentava, veure la seva utilitat al Regne Unit, un país on l’accés al sistema de salut està finançat mitjançant impostos i les visites al metge no tenen un preu tant elevat per al pacient.
Les dades dels pacients també es fan servir a la iniciativa Health Unlocked, actualment en fase pilot a hospitals del Regne Unit. Aquesta iniciativa consta de diferents serveis, entre els que es va destacar el bolcat dels resultats del tractament de pacients i la possibilitat, per part del professional mèdic, de visualitzar de manera gràfica aquestes dades del conjunt de tots els seus pacients, veient així l’eficàcia dels tractaments recomanats. Aquesta eina, va explicar el seu representant Matt Jameson-Evans, es pot integrar al flux de treball dels professionals mèdics del Regne Unit gràcies al sistema d’incentius que tenen actualment.
En el terreny de la mobilitat, a més a més de les iniciatives que varem destacar en el nostre post anterior, va ser interessant la reflexió feta per Jorge Juan Fernández, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, al voltant del paper d’una institució sanitària com ara un hospital, així com els aprenentatges que han fet: les aplicacions mòbils formen part del servei a pacients que ha d’oferir un hospital, l’adopció del rol de prescriptor d’aplicacions fetes per altres en contraposició a la creació d’aplicacions pròpies, així com que el model de negoci al voltant de les aplicacions és una qüestió encara no resolta, tant a Europa com als Estats Units.
Dedicarem un darrer post a les reflexions del congrés al voltant de la indústria farmacèutica.
.
(imatge: WithingsBlog)
